Ja no queda res, pero en canvi queda molt, per viure, disfrutar, compartir,riure, discutir, arreglar-ho, i estimar.Suposem que en algún moment ens sentirem nerviosos pero de moment estem tranquils perque sabem que surti com surti aquell dia, el que es segur es que ens ho passarem molt bé.
Ho preparem tot, sense pressa, pero sense pausa, que ja es prou estressant el dia a dia...preparem una bonica festa i tenim els millors ingredients, dues families que ens estimen i ens recolzen, amics que s'apunten on faci falta i ganes de donar aquest pas i compartir un dia amb vosaltres, o sigui que tanmateix, ens podriem casar demá mateix no? doncs no!,esperarem al juliol.
